RESTAURACIÓ D'UN SIPRE MURANO

Un treball de restauració, té quelcom més que una simple feina, crec que deu sentir el mateix aquella persona que retorna a la vida un bell moble, un cotxe, una moto o un vaixell. A cada cop de mà veus com de mica en mica va ressorgint la seva ànima.

Un dia, un amic em va fer l’encàrrec. Volia que li restaurés el seu kayak, en aquest cas es va tractar d’un SIPRE MURANO, un kayak fort i molt ràpid, que en el seu interior amagava una llarga història d’aventures i que es negava a quedar a la sorra, arraconat per d’altres kayaks més actuals.

El seu estat quan me’l van portar, evidenciava uns clars signes d’utilització; i això és important, doncs quan veus un caiac o una pala sense cap rascada, uff, intueixes un senyal de que no s’ha fet servir; però això és una altre història..

Aquí podeu veure la coberta i la part de la quilla. Això comporta un primer problema quan comences a planificar la restauració: si la pintura original s’ha aplicat a posterior de la fabricació, quan poleixes t’apareix el color original!

Arribat a aquest punt toca treure totes les línees de vida, el seient, els cargols, netejar. És a dir, deixar-lo nu per després enredortar-te de la pel·lícula Karate kid polir, polir i polir, tapar forats, polir, polir, tapar forats, hores i hores..

Després vaig fer una primera repassada general per detectar les possibles imperfeccions tant de la coberta com de la quilla per donar pas a una segona repassada amb massilla i reparar els danys.

A partir queda retornar l’esplendor que es mereix, només utilitzant components de qualitat i molta paciència es poden aconseguir bons resultats. Una bona base i a pintar!

 

Un cop pintat, tot sembla que succeixi més ràpid. El caiac té ganes de navegar i vol que li posi el nou seien, les noves línees de vida, els cargols….. al final, fas una comparativa de la foto incial i la final te n’adones del canvi; però el que no té preu és veure les fotos al facebook quan el seu propietari el treu a mar.