dimarts, 9 de desembre del 2014 0 comentaris

PESCA AL VOLANTÍ

LA PESCA AL VOLANTÍ



Una de les principals finalitats del kayaks va ser poder anar a a la recerca d'aliments, en aquest sentit crec que és una de les embarcacions més polifuncional. Ens podem apropar a la platja, a unes roques, passar a la vora dels penya-segats. En el mercat hi ha infinitat de kayaks especialitzats en pesca, generalment "sit on top" i personalment crec que son els millors si només anem a la ideia de pescar. Però si naveguem en un kayak de travessia, perquè no navegar pescant? en aquest sentit el volanti ens ofereix unes interessants possibilitats.

  
La pesca al volantí és una de les maneres  més tradicionals i senzilles de pescar. Considero que és una forma artesanal  que ens pot aportar unes fortes sensacions alhora de notar la picada i cobrar el peix que a picat.

volantí antic
Generalment s’utilitza per pescar “a fons” des d’embarcacions en diferents modalitats:
  • Amb l’anomenada “metralleta”, que consisteix en una bateria d’hams  i una plomada.
  • Amb un ham i un plom.
  • Amb “pajaritos” o jibionera per la pesca del calamar i sipia.
  • I la variació específica de pesca al curri amb kayak. 

exemple d'un volanti prefabricat 

La pesca al volantí per pescar al curri des de kayak

el podem comprar ja fet, però el muntatge de la línea no és especialment difícil de fer:

Primer, necessitem un suro, el qual pot ser el tradicional de tota la vida com el que es presenta a la imatge al peu, fet amb dues cares de suro natural, tallades amb la forma del volantí i enganxades entre elles per donar-li certa rigidesa. El principal problema que he trobat amb aquest tipus, és que si recull la línea amb un peix de certa importància, el fil apreta molt i acaba curvant-se. Avui en dia, en el mercat hi ha una gran gama de volantins, de plàstic, de suro sintètic, etc. Actualment jo porto aquest de color blau que em dona molta rigidés i lo suficientment gran per recollir amb certa agilitat.

Segon, lligarem la línea amb flurocarbono d’uns 0’35 mm, al meu parer és important no utilitzar trenat perquè et pot arribar a fer un tall a les mans considerable quan recollim.    
A la primera braçada (1'5 metres) de línea jo li poso un plom, la finalitat és fer baixa els primers metres de la línea per sota el kayak  i d’aquesta manera evitar els problemes d’enredar-nos amb ell. A més, hi ha una avantatge afegida, que és que quan piquen la línea es tensa i el plom pica amb la coberta del kayak i ens avisa de la picada.

Tercer: a continuació del plom, lligarem una línea d’unes 20/30 braces aproximadament, és una distancia prou raonable per separar-nos de l’esquer.

Quart: l’esquer, aquí va a gust del consumidor, depenent del peix que cerquem o per quin tipus de costa que naveguem utilitzarem un o altre tipus. Hi ha que posen un rapala, un popper, un popet. Actualment porto una “fluixa” o vinil flotant que em dona bons resultats
.


dimecres, 3 de desembre del 2014 1 comentaris

RESTAURACIÓ D'UN SIPRE MURANO

Un treball de restauració, té quelcom més que una simple feina, crec que deu sentir el mateix aquella persona que retorna a la vida un bell moble, un cotxe, una moto o un vaixell. A cada cop de mà veus com de mica en mica va ressorgint la seva ànima.

Un dia, un amic em va fer l’encàrrec. Volia que li restaurés el seu kayak, en aquest cas es va tractar d’un SIPRE MURANO, un kayak fort i molt ràpid, que en el seu interior amagava una llarga història d’aventures i que es negava a quedar a la sorra, arraconat per d’altres kayaks més actuals.
El seu estat quan me’l van portar, evidenciava uns clars signes d’utilització; i això és important, doncs quan veus un caiac o una pala sense cap rascada, uff, intueixes un senyal de que no s’ha fet servir; però això és una altre història..


Aquí podeu veure la coberta i la part de la quilla. Això comporta un primer problema quan comences a planificar la restauració: si la pintura original s’ha aplicat a posterior de la fabricació, quan poleixes t’apareix el color original!


Arribat a aquest punt toca treure totes les línees de vida, el seient, els cargols, netejar. És a dir, deixar-lo nu per després enredortar-te de la pel·lícula Karate kid polir, polir i polir, tapar forats, polir, polir, tapar forats, hores i hores..


Després vaig fer una primera repassada general per detectar les possibles imperfeccions tant de la coberta com de la quilla per donar pas a una segona repassada amb massilla i reparar els danys.


A partir queda retornar l’esplendor que es mereix, només utilitzant components de qualitat i molta paciència es poden aconseguir bons resultats. Una bona base i a pintar!

 

Un cop pintat, tot sembla que succeixi més ràpid. El caiac té ganes de navegar i vol que li posi el nou seien, les noves línees de vida, els cargols….. al final, fas una comparativa de la foto incial i la final te n’adones del canvi; però el que no té preu és veure les fotos al facebook quan el seu propietari el treu a mar.

dimarts, 2 de desembre del 2014 0 comentaris

LA PUNTA DE S'AGULLA


La Punta de s'Agulla és un petit penyal que sobresurt entre la cala de Sant Francesc i la cala de Santa Cristina, entre Blanes i LloretPlat. També s'anomena  Punta del Frare per la seva forma vista des de Sant Francesc.
0 comentaris

PADDLING TO ALASKA

L’aventura d’en Rai Puig és d’aquelles que fa “enveja sana”, la majoria de nosaltres com a molt fem una travessa de pocs dies, rarament en solitari i sempre anem “tecno-acompanyats” de les nostres andròmines. La història és que un dia em va arribar a la meva pàgina de facebook  (bitacora kayaking) un enllaç compartit d’un paio que estava realitzant en solitari una travessa en kayak per Alaska.

Em va faltar temps per tafanejar el seus comentaris i no vaig tardar en agregar-me com amic.

Resulta ser que en Rai, veí de Tarragona va sortir a navegar en kayak des de Vancouver fins arribar a Alaska, amb un total de 2.000 km  i uns 3 mesos  en solitari, bé, jo crec que s’hauria d’especificar el tema solitari. Penso que és millor dir sense presència humana; perquè com ell plasma en els seus comentaris va estar rodejat en tot moment de fiords, arbres, illes, orques, balenes, llops i  ossos entre d’altres sers vius.

Les fotografies son dignes d’admiració i recomano a tothom que llegeixi la seva història tot i així; això no és tot, ara està recaptant fons per editar un documental PADDLING TO ALASKA, el qual si arriba bon port, en podrem gaudir a partir de l'abril del 2015

Des d’aquí un missatge de Força Rai i a per altre aventura!    

La seva web de verkami pel projecte:


 
;